Team America, world police

En aquest repte, hem vist la pel·lícula de Team Amèrica. A partir d’aquí hem hagut de fer una crítica i un dibuix relacionat a aquesta, inventat per tu. En el meu dibuix volia que hi aparegués el tema de les armes, els terroristes, la policia, el tema amor, el tema marionetes, la bandera d’Amèrica i òbviament el nom de la pel·lícula. Aquesta és la meva critica i el meu dibuix:

“Team America” és una policia internacional encarregada de salvar i mantenir en ordre el món. En aquest cas han d’actuar contra uns terroristes, ja que un dictador els està repartint armes de destrucció massiva. Per fer-ho contracten a un actor de Broadway perquè s’infiltri als enemics.

Per gravar aquest film, han utilitzat marionetes en comptes de persones de carn i ós. Pot simbolitzar la manipulació política i ideològica. Personalment crec que fer un film amb marionetes és bastant complicat, però trobo que han aconseguit unes expressions facials, encara que no han aconseguit l’efecte correcte de caminar.

Amb el film, els autors han volgut burlar-se de tot, fins i tot d’ells mateixos, sempre però amb sentit de l’humor. En la meva opinió crec que hi ha molts moments que se sobrepassen amb temes més seriosos com el racisme, el sexe i el sida. Però han pogut reflectir el pensament de molta gent, sobretot sobre la política d’Estats Units, i també els prejudicis i estereotips occidentals, encara que ho han exagerat bastant.

No és el tipus de pel·lícula que m’agrada i acostumo a veure, però s’ha de dir que hi ha bastants moments de la pel·lícula divertits i amb els que et rius.

img_20161021_134853img_20161021_134831img_20161021_134844

Comparem marques

DORITOS

Doritos és una marca d’aperitius, fet de truita de blat de moro fregida (encara que tothom les coneix com a patates de bossa), en forma de “natxo”, amb un inconfusible i intens sabor i sobretot molt cruixents. El nom ve de l’arrel «daurar-dorar», sinònim de fregir, i forma part del diminutiu «dauradet-dorito». És doncs una publicitat d’aliments, dirigit a tot el públic, però en especial a gent jove, inclús a gent menor. El logo d’aquesta marca està dissenyat per transmetre força, intensitat i dinamisme, que van lligats a la personalitat de la marca. També té un aire modern, agressiu i amb energia, relacionat també al sabor d’aquestes patates. Si analitzem el logo segons els atributs gràfics i recursos que utilitzen veiem principalment la representació d’un triangle com si fos la forma d’un «natxo», que és el producte que s’està venent. En aquest triangle trobem una harmonia d’anàlegs (colors molt pròxims en el cercle cromàtics) amb colors càlids, groc, taronges i vermell, que ens donen la sensació de calor, força, eufòria, i sobretot temptació. En contrast, tenim el negre i el blanc, que formen una èmfasi visual, i es veuen els diferents elements amb claredat.  La tipografia és més aviat arrodonida abans que recte, i gruixuda, això acompanya al dinamisme que ja t’aportava el triangle, és a dir que estan complementats per l’efecte de moviment. El fet que siguin lletres blanques i en minúscula pot simbolitzar la puresa del contingut, i provoca un contrast clar amb la resta d’elements. Es llegeix perfectament. La seva composició, que va d’acord amb el missatge, segueix un esquema complex i fort, però a la vegada equilibrat.

new_doritos_logo

ADIDAS

Adidas és una marca de roba, especialment d’esport, que va dirigit doncs a un públic esportista, encara que també s’utilitza pel dia a dia de moltes persones.  Aquesta marca obté dos logos representants, que tenen molt en comú. N’hi ha un utilitzat per comercialitzar els productes «Adidas Original», és a dir, els productes clàssics de la marca.  En aquest hi apareix un element en forma de trèvol acompanyat de tres línies rectes que simbolitza l’esperit olímpic i la història de la marca. L’altre logotip que representa la marca mundialment, són tres línies paral·leles, amb un efecte d’esglaons, que simbolitzen el rendiment i sacrifici d’un esportista per arribar als seus objectius i superar els seus límits.  Els dos logos comparteixen el color, la lletra i l’efecte de la composició. El color oficial de la marca (encara que també la podem trobar en altres colors com blanc, daurat o amb estampats moguts com pinzellades de pintura) és el negre. Aquest transmet poder elegància i presència. El fet que no contrasti amb altres colors dóna un efecte de senzillesa i simplicitat.  La font utilitzada és molt similar a la de Century Gothic, però personalitzada. Escrit en minúscules, que dóna un efecte de proximitat amb el públic i no produeix l’efecte d’estaticisme, ja que és una lletra arrodonida.  La composició és organitzada, equilibrada i simple, que fa que el missatge visual sigui fàcil de llegir.

COMPARACIÓ. Quin em sembla més interessant?

Un cop analitzats els logos, puc decidir quina marca em sembla més creativa i interessant. Amb totes les característiques que he citat anteriorment, personalment m’atrau molt més la marca de Doritos abans que la d’Adidas, encara que em sembla bona idea l’element de les línies com a representació del sacrifici dels esportistes.

El logo de Doritos és més atractiva pel contrast de colors i la composició que obté. Té molta més força que la d’Adidas, ja que aquesta la trobo massa simple i estàtica, encara que l’efecte que haurien de donar és de dinamisme. També trobo Doritos ha sabut transmetre millor el que et provoca el seu producte en el logo, que Adidas.

En conclusió, si n’he de triar un parlant del seu disseny, em quedo amb la marca Doritos.

Cal·ligrama

A partir de dos torsos de marbre que teníem a la classe, un d’un noi i un altre d’una noia, vam dibuixar els dos al natural per veure amb quin dels dos ens sentíem més còmodes. Personalment em vaig sentir més còmode amb l’home, la dona em costava més dibuixar-la. A partir d’aquí podíem començar el cal·ligrama. Vaig fer el contorn i vaig resseguir-lo de lletres. Apareixen diferents poemes que tenen a veure amb l’home, diferents mides i diferents tipus de lletra. Segons si és o no ombra és d’un color o un altre. L’ombra és gris i el contorn negre. He afegit tocs de blau per donar vida al cal·ligrama. Les parts de dins apareixen poemes més sexuals, i el contorn més sentimental. Aquest és el resultat:

img_20161009_140719img_20161009_140742

Targeta personal

Ja havíem aplicat el nostre logo en papereria i en merchandising. Per últim, ens faltava fer la nostra pròpia targeta, amb la informació personal corresponent. Jo n’he fet una de doble cara. La part de darrere l’he volgut fer senzilla i clara, i la part de davant més creativa i original. Aquest ha estat el meu resultat:

targeta

Nota: Un 9

Fotomuntatges

Aquest cop hem hagut de crear els nostres propis fotomuntatges. La base era que havia de ser una fotografia en blanc i negre, i havies de crear la composició amb objectes que no tinguessin res a veure. Per fer-ho podíem inspirar-nos amb en Chema Madoz i Joan Brossa. Aquests són els meus fotomuntatges, i el que més em convens és el de l’arbre com esponja i la furgoneta com a torradora.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Apunts del natural

Aquest repte consistia a fer 5 dibuixos que correspondran a 5 posicions diferents, de companys de la teva classe. El dibuix havia de ser més aviat un esbós, és a dir, l’havies de realitzar en mínim 5 minuts, per saber si ets capaç o no de fer un cos proporcionat de manera ràpida.

El que jo he fet, ha estat fer un esbós en petit de cadascuna de les posicions, en 5 minuts. Un cop fets, l’he tornat a dibuixar una mica més gran, també en 5 minuts, però aquest cop he vestit al dibuix amb roba (fora dels 5 minuts).

Aquest és el resultat:

img_20161009_140627img_20161009_140640img_20161009_140652

Papereria i merchandising

Un cop hem tingut el logo fet, amb els colors i la forma decidit, hem hagut de posar-lo en pràctica. Per fer-ho ens han donat unes plantilles de papereria i merchandising, i hem hagut d’aplicar el nostre logo d’una forma original. Podies separar parts del teu logo, deixar-lo igual, o tallar alguna part. Aquest ha estat el meu resultat:

platilles-merchandisingplantilles-papereria-sene-fons

Nota: 9

HERBERT BAYER “Autorretrato” 1932

Observant i analitzant aquesta obra, a simple vista veiem que hi apareix un joc amb el món surrealista, és una idea molt abstracte. L’obra és una composició clara i neta, on juga amb la perspectiva. Des del meu punt de vista trobo que Bayer el que pretén és crear un sentiment al receptor. El seu cos pot representar un objecte fragmentat i destruït. Amb això et produeix una certa tensió que et porta a pensar sobre el teu cos i a tenir la sensació que també està fragmentat. Com a resposta tenim la seva mirada expressiva d’impacte. També et pot fer que pensar, en que a l’interior del seu cos, del teu cos, no hi ha el que et penses, és simplement un tros sòlid sense cap contingut especial, i d’aquí la seva mirada de sorpresa, d’alguna cosa inesperada. Hi ha moltíssimes interpretacions, i diferents punts de vista, però aquesta és la meva sensació, i el que em transmet aquesta obra.

herbert-bayer-self-portrait